Diumenges nit

Sovint penso que els diumenges nit no tenen utilitat. És el moment clau per perdre el temps i no adonar-te de que l'has perdut perquè no hi ha res a fer, però a mi això de perdre el temps mai m'ha apassionat i aquí estic (qui sap si pel simple fet d'estar aquí ja estic perdent-lo, tant hi fa).

Es sopa mirant el suposat episodi "nou" dels Simpsons i després res, es toca la guitarra sense fer gaire soroll per no despertar al personal, es busca penya per parlar de qualsevol cosa, gastes uns breus minuts en escollir la música pel moment i ostia puta, sempre és la mateixa. Cada maleït diumenge per la nit cauen els mateixos temes de tranquis, que van sonant, amb la calma, mentre la gent amb qui xatejes diu "marxu k dma curro" o "menvax al sobre k dma es dilluns" i ostia puta, et quedes sol, com jo ara.
I què fas? Doncs escriure aquesta merda que poca gent llegirà, però que ostia puta, en realitat distreu i qui sap, potser fins i tot desfoga.

Ben mirat, és un moment ideal per pensar en tot el que t'envolta i adonar-te que tot està vivint com una mena de caiguda lliure, o "puenting" sense corda, et sona?

-Segur que a algú si.

Potser és moment de fer una crida a tots aquells que creguin formar part d'aquesta caiguda lliure. Opino que és el moment de dir prou i començar a cantar-nos les quaranta, rebentar i dir "N'estic fins la polla de tu!", d'omplir el cor o l'ànima o el que vulgueu de la força més honesta i dir-ho tot, saber criticar i saber ser criticat, tapar l'esquerda d'una relació que, com tots veiem, va en decadència.

Alça la puta veu quan alguna cosa et sembli injusta. Alça-la, només pel fet de plantar cara i dir el que penses. Aquí tots som iguals, i les nostres veus valen el mateix, callar és cedir.


És en aquest moment quan em començo a plantejar que potser és aquesta la veritable funció dels diumenges nit... Encara que reflexionem contínuament en diversos llocs, els diumenges nit sempre passa. O potser només parlo per mi...

Sigui com sigui, salut i fins la propera.